Informacions

Organisme

• Com estan distribuïts els òrgans per dins? 

Després de respondre els nostres dubtes anteriors, ens ha entrat curiositat per saber com és un cargol per dins. Abans de buscar informació sobre la seva anatomia hem fet, entre tots, un dibuix. 

-          Jo el cor el posaria al principi de la closca. Perquè és com ho tenim els humans, al principi. 
      - diu l’Alba

-          Doncs jo ficaria l’estómac al mig! Perquè crec que és un òrgan important i s'hauria de protegir dins la closca. - exclama la Maria. 

-          I els òrgans reproductors, com els col·loquem? - pregunta la Sheila. 

-          Cert! Perquè ens hem de recordar que els cargols són hermafrodites. - recorda la Sarai

-          Doncs els col·loquem un a sota de l’altre, no? Ja que tenen els dos tipus de reproducció. - respon la Tania.

-          D’acord! 

Contentes del resultat hem buscat una imatge real de com estan distribuïts els òrgans interns per comparar-ho i ens hem emportat algunes sorpreses. 

No haguéssim imaginat que sent animals petits poguessin tenir tants òrgans en el seu interior. Ens hem sorprès perquè tot està col·locat justament al contrari del que havíem imaginat. També ens hem fixat que no tenen ossos, és a dir, són invertebrats, és a dir, no tenen columna ni esquelet. Són ovípars (neixen d’ous) i són moluscos. La protecció del seu cos és diferent en cada animal; com ara closques o esquelets externs.

El cos és asimètric. En el cap hi ha els tentacles i els ulls. El peu del cargols és força musculós per despleçar-se i el mantell forma la closca en espiral.
Dins de la closca es troba la cavitat del mantell, que conté el cor, el ronyó i pulmó. El forat pulmonar del cargol es troba sota la closca i permet l’entrada d’aire.
L’aparell digestiu consta de boca, esófag, estómac, intestí i anus. A la boca es troba la ràdula, que serveix per rosegar l'aliment.
La circulació sanguínia dels cargols és oberta, és a dir, els vasos sanguinis s’obren a algunes parts del cos i la sang banya els òrgans.
Tenen un sistema nerviós, semblant al humà, composat per ganglis cefàlics, cerebrals, pedis i pleurals i d'altres ganglis situats a la massa visceral. Estan units per cordons nerviosos que es prolonguen pel peu i pel mantell. En alguns casos aquests ganglis poden assolir un gran desenvolupament.
L’aparell excretor esta format per nefridis, que extreuen de la sang els residus metabòlics i els eliminen per uns porus situats a prop de l'anus.

• Per què serveix la baba?

La baba els ajuda a desplaçar-se pel terra i amb el contacte de l’aire se seca i es forma una capa que ajuda a enganxar-se a una paret, a una fulla o a un tronc. Contribueix a la regulació tèrmica, ajuda a espantar els insectes potencialment perillosos, com les formigues i també redueix els riscos del cargol davant les ferides i les agressions externes.

Reproducció

Que els cargols són hermafrodites és una qüestió que totes cinc compartim, però a l'hora d'aprofunditzar i fer hipòtesis sobre com ens imaginem aquesta reproducció fa aflorar petites divergències i dubtes sobre la reproducció dels cargols.

Algunes de les hipòtesis que han sorgit són:

•           Ens preguntem per l'origen de la paraula hermafrodita.
•           Al ser hermafrodites es poden reproduir sols.
•          Són hermafrodites però es necessiten dos cargols, un actua de mascle i l'altre de femella, poden triar cada vegada que es troben quin sexe reproductor utilitzar.
•           S'estan seduint quan s'apilonen o potser a través del final del peu.
•           Alguna vegada els hem vist fent un "xoc de banyes", serà aquest el moment de la reproducció?
•          Com sempre hem vist molts cargols, vam pensar que es poden reproduir moltes vegades durant l'any.
•          Tots vam coincidir en què devien posar ous però no coincidíem amb la quantitat: Un cargolet o  una dotzena? o potser uns 30 ous per posta?
•          Els tenen dins del cos o dins de la closca? Com els posen? deduïm que els tenen dins del cos i que els expulsen pel forat de la closca per on respiren a un lloc que hagin decidit com a segur.
•          Vigilen els ous? se'n cuiden dels ous abans de néixer els cargols? ens imaginem que si, que els hi van a visitar i vigilen que estiguin segurs.
•           Quan triguen en néixer? ens imaginem que no triguen gaire en néixer.
•          Ens preguntem perquè els nostres cargols no han posat ous encara, necessiten un clima especial? hi ha època de cria dels cargols? ens imaginem que potser si, pensem en les festes de la cargolada de Lleida (cap al maig) poden ser l'inici d'aquesta.

Un cop plantejades les hipòtesis ens proposem investigar a fons sobre la reproducció dels cargols:

- La primera qüestió que volem esbrinar es saber d'on ve la paraula hermafrodita. D'acord a la mitologia grega, el déu Hermes i Afrodita van engendrar a Hermafrodito (de "Hermes" i "Afrodita"). Aquest era un noi expert com el seu pare i tan bell com la seva mare, però insensible a la crida de l'amor, de manera que va menysprear la crida de Salmacis quan, enamorada d'ell, se li va oferir.

Davant tal menyspreu, Salmacis va aconseguir que els déus unissin seu cos al d'Hermafrodito de tal manera que només formessin 1 conservant els dos sexes. I sembla ser que aquest és l'origen de la paraula hermafrodita.

- Els cargols són animals hermafrodites. No hi ha cargols mascles ni femelles, sinó que en un mateix cargol hi trobem els òrgans sexuals masculins i femenins. Malgrat això, no es fecunden ells mateixos sinó que calen dos individus, que l'únic animal que es pot autofecundar que és la tènia.

- La part masculina d'un cargol fecunda els òrgans femenins de l'altre, al mateix temps, el segon cargol fecunda el primer. És a dir, amb sorpresa descobrim que d'un mateix encontre tots dos cargols resultaran fecundats.

Quan dos cargols es troben, comencen a atansar-se a poc a poc. Després s'aixequen l'un al costat de l'altre i es freguen els seus cossos i s'acaricien els tentacles. És a dir, comprovem que el moment d'apilar-se no té res a veure amb la reproducció sinó més aviat amb l'alimentació com veurem més endavant.

- Descobrim amb sorpresa que cada cargol al costat dret del coll té una bossa muscular que s'obre i deixa sortir com una fletxa anomenada "dard de l'amor" dirigida al coll de la seva parella. Els dos cargols queden enganxats pels "dards de l'amor" es fa generalment de nit i dura de mitjana entre 4 i 7 hores. Un cop efectuada la còpula es separen.

Aquest fet ens provoca noves preguntes tot i que hem après coses noves no acabem d'entrendre si el fet que siguin hermafrodites significa que pot funcionar només amb els òrgans masculins, o necessiten ser masculí i femení per ser fecundat. També ens hi preguntem si existeixen altres animals hermafrodites.

Així que tornem a investigar i esbrinem que durant aquesta reproducció la part masculina d’un cargol fecunda els òrgans femenins de l’altre i al mateix temps, la part femenina de l’altre cargol fecunda la part masculina del primer, però és necessari tant la part masculina com la femenina, no es pot fecundar amb els dos òrgans masculins només.

I la resta d'animals? N'hi ha d'altres que tinguin la mateixa manera de reproduir-se? 

Esbrinem que n’hi ha de dos tipus: Per una banda, els hermafrodites seqüencials que són els que poden canviar de sexe al llarg de la seva vida i que passa sobretot amb alguns peixos com, per exemple, el peix pallasso, el mateix Nemo de Disney. Nosaltres no havíem pensat que un mateix animal pogués optar per diferents sexes al llarg de la vida! Ha sigut tota una sorpresa!

Per una altra banda, els hermafrodites simultanis o sincrònics, que són el que tenen en un mateix cos òrgans reproductors masculins i femenins. En aquest cas normalment encara que tinguin els dos òrgans es necessiten dos per fecundar-se (com els nostres cargols) tot i que els paràsits, com en el cas de la tènia, s'autofecunden per qüestions de supervivència. Al ser un paràsit, en el seu ambient no té cap company amb qui fecundar-se i per això s'autofecunda.

Per exemple, un altre animal hermafrodita és l'estrella de mar. En el cas de les estrelles de mar, el seu acte reproductiu s’anomena escissió i es tracta de fragmentar una part del seu cos per formar un altre organisme nou a partir d’aquella part. Amb sorpresa descobrim que aquesta part pot ser qualsevol part, no necessita ser cap part essencial de l'estrella com ens havíem imaginat. A partir de desprendre qualsevol part  del seu cos, pot originar un organisme nou. Ara que ens preguntem, els hi produirà dolor? escolleix quina part desprendre's?...

Tornant a la reproducció dels nostres cargols, hem après també que generalment, l'època de reproducció és a la primavera i a la tardor, mentre el temps roman calent i humit. Normalment els cargols solen fer només dues reproduccions, una a cada estació. Per tant, tenint en compte que estem a finals de la tardor en principi podríem tenir la sort de veure'ls reproduir-se, per això hem d'assegurar un clima humit dins del terraqui.

Passats uns 15 o 20 dies el cargol pondrà ous (uns 60 o 100 ous depèn de l'espècie) que sortiran pel mateix òrgan reproductor, és a dir, per la bossa muscular que tenen al costat dret del cos, no pas pel forat de la closca per on respiren com havíem suposat i els amagaran sota terra.

Esperem amb il·lusió poder compartir aquest tendre moment algun dia amb vosaltres!